Porter De Futbol

Porter de futbol Raúl Díaz Burillo Treball dirigit per: Alejandro Nieto Garcia Presentat i publicat l’any 2016 Departament d’Educació Física

“La mayoría de los jugadores sueñan con marcar el gol perfecto, yo sueño con pararlo”. – Iker Casillas

ÍNDEX

1.

Presentació .............................................................................................................. 5

2.

Introducció .............................................................................................................. 6 2.1 Justificació ............................................................................................................. 6 2.2 Objectiu del treball ................................................................................................. 6

3. Història i evolució ....................................................................................................... 7 3.1 Història i evolució del porter .................................................................................. 7 3.2 Evolució dels guants de porter.............................................................................. 10 3.2.1Ttipus de tall en els guants ............................................................................. 12 4.

Funcions i tècniques.............................................................................................. 13 4.1 Aspecte ofensiu..................................................................................................... 13 4.2 Aspecte defensiu ................................................................................................... 15

5.

Exercicis................................................................................................................. 26 5.1 Aspecte defensiu ................................................................................................... 26 5.2 Circuits d’accions tècniques ................................................................................. 41 5.3 Aspectes tàctics..................................................................................................... 43

6.

Personalitat del porter.......................................................................................... 48

7.

Alimentació............................................................................................................ 54 7.1 Entrevista a una nutricionista ............................................................................... 55 7.2 Anàlisi de l’entrevista ........................................................................................... 61

8.

Conclusions............................................................................................................ 62

9. Agraïments ............................................................................................................ 64 10. Referències ............................................................................................................ 65 10.1 Bibliografia ......................................................................................................... 65 10.2 Webgrafia ........................................................................................................... 67 Annexos.......................................................................................................................... 70 Annex 1: Nutrition at Paris Saint Germain Football .................................................. 71 Annex 2: Cómo entrena un portero profesional, con Marcos Abad (Elche F.C.) ...... 80

4

[PORTER DE FUTBOL

PRESENTACIÓ

1. Presentació En el treball que realitzaré sobre el seguiment d’un porter de futbol durant una temporada, hi hauran diversos apartats tractant diferents aspectes o temes relacionat amb el món del porter. Tractaré l’evolució del porter, explicant la història d’aquesta posició i anant explicant l’evolució d’aquesta. Després començaré parlant d’una forma general sobre aquesta posició, explicant les seves funcions i aspectes tècnics que ha de tenir en compte. A partir dels aspectes tècnics mostrats, mostraré exercicis per saber com realitzar aquelles accions i posar-les en pràctica. També explicaré aspectes tàctics, per saber com s’ha de col·locar un porter depenent de la situació del joc. La mentalitat i la força psicològica que ha de tenir un porter sabent que hi ha molta pressió dels medis, de la gent etc. Parlar sobre l’alimentació que ha de seguir un jugador professional incloent una entrevista amb una nutricionista.

5

[PORTER DE FUTBOL

INTRODUCCIÓ

2. Introducció 2.1 Justificació La motivació principal per a realitzar un treball sobre aquest tema és que jugo de porter des dels cinc anys, i a part de que m’agrada molt el futbol, també gaudeixo parlant d’aquest esport i més encara si és tracta de la meva posició. No he trobat cap tema per al treball de recerca més interessant i que em pogués fer gaudir més que aquest, i la veritat és que estic molt il·lusionat per veure el resultat final.

2.2

Objectiu del treball

El meu objectiu es demostrar a la gent que ser un porter de futbol no es tan fàcil i còmode com molta gent diu, m’agradaria fer arribar a la gent un mínim coneixement del treball que realitza un jugador en aquesta posició i lo diferent que pot arribar a ser d’un jugador de camp. També faig aquest treball tractant aquest tema perquè sempre he tingut ganes de poder parlar en públic sobre alguna cosa que m’agradés molt i aquest treball és una oportunitat molt bona.

6

[PORTER DE FUTBOL

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

3. Història i evolució 3.1 Història i evolució del porter El futbol ha evolucionat moltíssim des dels seus orígens. Des del joc de pilota amb el peu dels romans, elharpastum; passant pel calci florentí a la Itàlia del Renaixement, o la soule, practicada fins al segle XIX a Bretanya, en els quals la seva escassa reglamentació no contemplava la prohibició de l'ús de les mans en relació amb la pilota. Fins a 1830 no hi ha regles sobre les mesures del terreny, la durada del joc o, ni tan sols, el nombre de participants. És en aquest any quan s'elabora el primer reglament, per tal de pacificar un joc massa brutal. Aquí comença l'evolució d'aquest joc cap al futbol modern, així com, l'irreversible procés de separació entre el rugbi i el futbol. A causa de que els jugadors encara poden controlar la pilota amb les mans, i la porteria són dos pals sense limitació d'altura, la posició de porter encara no era necessària. En 1863, en la Freemason's Tavern de Londres, es produeix una reunió de representants d'alguns clubs, en un intent d'unificar i harmonitzar el reglament. Neix així la Football Association, una primitiva federació. Però, no serà fins a 1870 quan es prohibeixi la utilització de les mans, a tots els jugadors, sense excepció. És un any més tard, el 1871, quan se li va permetre a un jugador fer servir les mans; això sí, en una zona molt limitada del terreny de joc. Inicialment, els porters jugaven normalment entre la seva porteria i tenien una mobilitat limitada, excepte quan intentaven detenir trets rivals. Amb el pas dels anys, els porters van evolucionar, donat els canvis en els sistemes de joc, per ser una posició més activa. En les regles originals, els porters podien fer servir les seves mans fins a la meitat del camp. Això va ser canviat en 1912, restringint aquesta possibilitat a l'àrea penal, com en l'actualitat.

7

[PORTER DE FUTBOL

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

A meitats del segle XX, porters com Amadeo Carrizo (porter argentí que va jugar al River Plate) van ser pioners d'un estil de joc que incloïa més mobilitat. Ell també va ajudar a introduir noves tècniques i estratègies que es tornarien un estàndard en la posició. Aquest porter va ser el primer en portar guants, el primer en abandonar l'àrea per defensar la seva porteria i el primer en utilitzar els xuts llargs amb el peu com un mètode per començar contraatacs. Fig. 1: Fotografia d’Amadeo Carrizo durant el transcurs d’un partit.

En la dècada de 1990, la International Board va dur a terme canvis en les regles que afectaven els porters per actuacions com les del porter colombià Rene Higuita. Notablement, la regla de la passada cap enrere, que prohibia als porters agafar amb la mà una passada d'un company que no hagi estat fet amb el cap, espatlles o pit. Com a resultat, tots els porters van requerir millorar el seu control amb els peus.

Actualment, un porter ha de tenir la qualitat i la

Fig. 2: Rene Higuita realitzant un servei de volea.

tècnica requerida amb ambdós peus i també ha de saber com actuar de lliure dels centrals per a que sigui considerat com a un bon porter. Per aquest motiu, és molt difícil decidir quin porter és millor que l’altre si pertanyen a èpoques diferents. Un exemple clar pot ser el dels porters alemanys: no podem dir que Manuel Neuer és millor que Oliver Khan pel seu joc de peus però tampoc podem dir que Oliver Khan és millor per la seva agilitat. En cada època, els porters han tingut unes característiques diferents, que cada vegada, es van anant perfeccionant

8

[PORTER DE FUTBOL

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

A diferència de les altres posicions, el porter sol retirar-se del futbol a major edat, estant la mitjana d'edat entre els 35 i els 40 anys, ja que durant un partit no està tan exigit físicament com un jugador de camp.

Fig. 3: Rogerio Ceni, ex-porter del Sao Paulo, retirat en 2015 amb 42 anys.

9

[PORTER DE FUTBOL

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

3.2 Evolució dels guants de porter Els primers guants que van començar a posar-se els porters, entre ells Lev Yashin (únic porter en guanyar una Pilota d’Or), eren guants amb la finalitat no de facilitar l'adherència de la pilota, era més per a protecció ja sigui del fred o dels impactes. A poc a poc a aquests guants se'ls anaven incorporant a la zona dels dits i palmell unes plaques de goma, en ocasions puntejades, que ja tenien la funció d'anar

Fig. 4: Un dels primers guants que es fabricaven, sense cap ajut d’adherència.

buscant el grip amb la pilota. A finals dels setanta, es van començar a fabricar amb palmes completes però tot el cos del guant era de tela i amb una subjecció al canell que com a molt era amb un elàstic. Rondant ja l'any 80 es comencen a veure guants que incorporen una tira de velcro que ajusta el guant al canell i es fabriquen en dues parts diferenciades: palmell i dors. Les palmes són ja de làtex i en colors com blanc i vermell. Per aquells temps. les dues marques més importants són Reusch i Uhlsport. Tots els porters fan servir una o altra. Poques innovacions havia al marge dels dissenys, només que Uhlsport estenia els palmells al canell en alguns models o incorporaven zones de encoixinat al dors. El tall de palma amb què es feien eren el clàssic flat, el més generalitzat a través dels anys. Planxa de làtex tallada pel contorn del motlle d'una mà i incorporada al guant amb les costures d'unió per fora.

Fig. 5: Guants Reusch dels anys 80.

Fig. 6: Guants Uhlsport dels anys 80.

10

[PORTER DE FUTBOL

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

Uhlsport va començar a anar introduint algunes innovacions com el palmell APG (Adesive Power Grip) que una vegada que se li treia el plàstic de protecció que portava de fàbrica, tenia una palma que literalment feia que la pilota s’enganxés. Eren impressionants en els primers usos, després l'efecte s'anava retirant, aquestes palmes van ser cada vegada menys efectives i van quedar en desús per desaparèixer del mercat diversos anys després. Durant aquests anys, meitat dels 90s, va aparèixer el Rollfinger, tall que en la palma els dits estaven embolicats en làtex fent que en contacte amb la pilota en el blocatge sempre contactés amb ell. Aquest tall armava més la mà i era més ajustat. Reusch feia petits canvis en els seus dissenys però en essència tots eren iguals, fins que va començar a introduir en alguns dels seus guants el Duo, làtex a l'interior del palmell que aconsegueix fixació de la mà a aquesta i una sensació d'adherència i amortiment que avui dia segueix estant vigent en molts models de totes les marques.

Fig. 7: Guants Reusch G2 Duo, uns guants que van revolucionar el món dels guants.

A poc a poc es van veient alguns model d'una i altra marca amb canellera elàstica, que ara sembla indispensable, però que no es van anar veient fins a finals dels 90s. Amb l'entrada del nou segle, comencen a aparèixer marques que van posant més interès en els guants de porter per competir amb els colossos especialitzats, presentant novetats tan importants com el fingersave d'Adidas, que totes les marques han anat incorporant i encara segueix estant present. Aquest sistema consistia a incorporar al dors unes ferros que protegien els dits de hiperextensions, al principi eren fixes i amb el temps s'ha donat la possibilitat de extreure-les.

Fig. 8: Model Adidas Response Fingersave Ultimate de 2010, amb protecció als dits.

11

[PORTER DE FUTBOL

HISTÒRIA I EVOLUCIÓ

3.2.1 Tipus de tall en els guants



Tall flat: Tall tradicional del palmell. Busca un ajustament adequat deixant una gran superfície de làtex exposada al contacte amb la pilota. Tot i l'actual varietat de talls segueix sent el més demandat per porters tant amateurs com professionals.



Fig. 9: Exemple de tall flat.

Tall rollfinger: Cort que envolta els dits en làtex. Amb aquest tall les sensacions busquen ser oposades al tall negatiu. Amb aquest tall la superfície de làtex que oferim a la pilota és molt més gran, també vam aconseguir un amortiment molt més gran ja que, tot i que el gruix del làtex sigui el mateix, no està tan tens i, per tant, està molt més tou. No obstant això la sensació de contacte amb la pilota és molt menor pel mateix motiu que parlàvem abans, la tensió del làtex és molt menor.



Fig. 10: Exemple de tall rollfinger.

Tall negatiu: Aquest tall acaba amb les costures cap a dins. Perd una mica de superfície de làtex però aconsegueix el màxim ajust per intentar convertir el guant en una segona pell. És potser el tall més tècnic per aquests

dos

motius:

en

ser

tan

ajustat

s'aconsegueix la màxima sensació de contacte amb la pilota el que facilita que els porters amb millor tècnica de blocatge tinguin un contacte total amb la pilota, però alhora si la tècnica no és la més adequada, com la superfície de làtex exposada a la pilota és menor el blocatge es pot

Fig. 11: Exemple de tall negatiu.

ressentir. Actualment, hi existeixen combinacions de tall per aconseguir diferents sensacions de cada tall, per així aconseguir un guant complert.

12

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

4. Funcions i tècniques 4.1 Aspecte ofensiu La principal funció d’un porter és evitar que la pilota s’introdueixi dins la porteria, sent ell l’última línia de defensa en el camp. Els resultats d’un gol depenen del desplaçament, habilitat i rapidesa del porter a l’hora de cobrir la porteria. Però amb el pas dels anys i el canvis en la normativa ha fet que en les accions ofensives d’un equip, el porter tingui cada vegada un paper més important. Les accions ofensives del porter estan condicionades pel reglament, només podrà agafar si la pilota procedeix d'un rival o si un dels seus companys li passa amb el cap o una altra part del cos que no sigui el peu, el que l'obligarà a utilitzar el peu si la passada ve del peu d'un company. Sí el porter és capaç de dominar aquestes situacions pot oferir a l'equip sortides de pilota segures i així aconseguir un joc constructiu. Les accions ofensives es poden dividir en dos blocs: serveis i passades. 

Serveis -

Serveis de porteria: llançament que fa el porter quan la pilota ha sortit per la línia de meta.

-

Falta: llançament que efectua el porter, per sacar una falta comesa per l’equip contrari. Aquests llançaments solen ser a prop de la seva àrea.



Passades Tot aquell desplaçament que fa el porter tant amb la mà com amb els peus mentre la pilota està en joc. Cal que el porter domini el joc amb els peus per poder participar en tasques globals i d'organització del joc, en què la pilota no ha sortit del terreny de joc.

Fig. 12: Manuel Neuer, porter del Bayern de Munich, un dels millors exemples per al joc de peus.

13

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

L'acció del porter dependrà del posicionament dels seus companys sobre el camp, així com de la distància, nombre i intensitat defensiva dels jugadors contraris. Per tant la decisió tècnico-tàctica de l'atac del porter serà diferent depenent de l'acció de la situació, de manera que l'acció tècnica canviarà segons el moment del partit, el resultat, la disposició tàctica de l'equip contrari, la pressió que exerceixin els contraris, la comunicació entre els jugadors de camp i el porter, etc. Pel que la percepció de la situació serà clau perquè l'equip aprofiti l'acció ofensiva del porter i l'execució tècnica del porter sigui eficaç.

14

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

4.2 Aspecte defensiu El porter és el principal responsable en la defensa de la porteria, però el seu rendiment depèn molt del funcionament del seu sistema defensiu, per la qual cosa sembla impensable que no s'entreni en situacions de joc globals, en què el temps per percebre, decidir i executar l'acció canviï, per la qual cosa tant el porter com la seva defensa s'hauran d'adaptar a les diferents situacions. Tenint en compte aquests aspectes, les funcions tàctiques principals del porter en la fase defensiva seran: 

No encaixar gol, sota pals.



Rebutjar, desviar o bloquejar les pilotes que entrin a l'àrea.



Dirigir a la seva defensa.

Encara que ha existit durant els anys un augment de les intervencions del porter en la fase ofensiva del joc no cal oblidar que el porter és principalment un jugador defensiu, i com a tal exerceix accions tàctiques defensives a través de les següents accions defensives. A continuació desenvoluparem les diferents conductes tècnic tàctiques defensives del porter de futbol: La posició bàsica: posició del porter quan el contrari té possibilitat de rematar. Durant un atac la seqüència normal de les accions del porter és desplaçament  posició bàsica  desplaçament  posició bàsica. La posició bàsica és l'acció que el porter realitza amb més freqüència i en ella es troba a l'espera de realitzar una altra acció en resposta a alguna acció de l'adversari o del seu propi equip. Per a una bona posició bàsica s'ha d'atendre als següents punts: 

Peus recolzats sobre les puntes.



Cames flexionades.



Braços separats del tronc.



Les mans amb els palmells mirant a la pilota i els dits separats.



El tronc recte o lleugerament inclinat cap endavant.



Cap ben alt.

15

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Fig. 13: Fotografia on és veu la posició bàsica que ha de tenir el porter.

Fig. 14: Fotografia meva durant un partit on estic en posició bàsica.

16

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Els desplaçaments: precedeixen la majoria de les accions i són fonamentals per a una bona col·locació del porter (en la bisectriu amb l'atacant), a més si es realitza bé facilita l'acció tècnica posterior. En la direcció respecte a l'eix corporal els desplaçaments poden ser: 

Desplaçament frontal:



Desplaçament lateral.



Desplaçament dorsal.

Les sortides baixes: "és l'acció del porter d'anar a buscar la pilota per tancar al màxim l'angle de tir". Es poden dividir en tres categories: quan el porter té avantatge sobre el davanter, quan l'adversari controla la pilota i quan la pilota està dividida. Les variables que s'han de tenir en compte a l'hora de realitzar una sortida seran: 

Distància entre el porter i el jugador amb pilota.



Perspectiva del jugador amb pilota de fer una passada o de tirar a porta.



Jugador amb pilota només o amb pressió defensiva.



Nombre d'atacants dins l'àrea.



Nombre de defensors dins

Fig. 15: Porter realitzant una sortida baixa.

l'àrea.

17

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

L'un contra un: "situació tècnic tàctica en què l'atacant encara al porter, el porter intenta tancar al màxim l'angle de tir". L'un contra un pot donar-se quan la pilota està controlat per l'atacant o quan està dividit. Tot i que cada porter té unes característiques individuals diferents, hi ha unes premisses bàsiques en aquesta acció: 

Cap ferm i dret.



Vista dirigida a la pilota.



Tronc gairebé recte.



Braços oberts i separats lateralment.



Mans amb els palmells dirigits cap la pilota, els dits oberts i fermes.



Cames flexionades i recolzades sobre la punta dels peus.

Fig. 16: Iker Casillas, un dels millors porters en l’1 contra 1. Parada a Robben en la final del Mundial de 2010.

Estirada: "és l'acció tècnica que realitza el porter en el seu afany de blocar, desviar, aclarir o perllongar la pilota". Quan la pilota es dirigeix cap a un espai de la porteria no cobert pel porter, aquest ha de llançar-se mitjançant un salt lateral i intentar atrapar, aclarir o desviar la pilota. Podem distingir entre les estirades arran de terra, les estirades aèries i en salt cap endavant.

18

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Fig. 17: David de Gea, un dels porters més àgils a l’hora de realitzar estirades.

Fig. 18: Fotografia d’Iker Casillas on destaca la plasticitat de l’estirada.

Fig. 19: Estirada que vaig realitzar durant un partit. Fig. 20: Fotografia en el Campus de la Real Federació Española de Fútbol.

19

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Moviment de braços i de cames: el porter manté una posició d'equilibri, i després del cop de la pilota realitza un moviment de peus o de braços per intentar rebutjar la pilota. Com a conseqüència d'aquest moviment pot produir-se un desequilibri i una caiguda posterior.

Fig. 21: Manuel Neuer, modificant la seva caiguda per aturar la pilota.

El cos s'oposa com paret per evitar el gol: el porter en el moment que el davanter colpeja la pilota es manté gairebé estàtic intentant oposar la major superfície corporal a la pilota per evitar el gol. En aquestes situacions la pilota colpeja al porter, ell no fa moviments significatius per interceptar-la.

Fig. 22: Joe Hart, porter anglès, un dels més valents realitzant aquests tipus d’accions.

20

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Recollida o recepció de la pilota: és l'acció d'atrapar la pilota amb les mans, ajudat normalment del pit, de manera que es mantingui la possessió i poder jugar-ho posteriorment amb els seus companys.

Fig. 23: Petr Cech, porter de l’Arsenal, un dels més segurs del món.

Rebuigs: "és l'acció tècnica de colpejar la pilota per allunyar-ho de la porteria". Es poden distingir 3 tipus de rebuigs: 

El rebuig de punys: és un gest molt complex que exigeix gran control corporal i una excel·lent coordinació en l'aire. S'utilitza per allunyar pilotes que el porter no pot agafar, buscant la precisió i la potència per portar la pilota cap a una zona no controlada pels adversaris.

Fig. 24: Thibaut Courtois, porter belga del Chelsea, dels millors en el joc aeri gràcies a la seva alçada.

21

[PORTER DE FUTBOL



FUNCIONS I TÈCNIQUES

El rebuig amb els peus: s'utilitza en les situacions en què el porter ha d'anticipar-s’hi l'atacant sortint fora de l'àrea gran en algunes ocasions per escurçar la trajectòria de la pilota i l'espai de joc, havent de realitzar un refús per allunyar la pilota de la seva àrea , intentant orientar perquè pugui tenir una continuïtat per part seus companys.

Fig. 25: Manuel Neuer, porter en excel·lència en aquest aspecte.



El rebuig amb el cap: s'utilitza en les situacions en què porter surt de la seva àrea per refusar una pilota dividida amb pot.

Fig. 26: Sortida d’Iker Casillas amb el cap en un Clàssic contra el FC Barcelona.

Desviament: "és l'acció tècnica mitjançant la qual el porter intercepta i canvia la trajectòria de la pilota, modificant la seva direcció i sense aconseguir la seva possessió". S'utilitzarà per evitar que la pilota entri a la porteria en aquells llançaments de màxima dificultat per ser atrapats, per la seva potència, per la seva col·locació o per que prèviament a l'acció del porter, algun jugador desvia la trajectòria de la pilota.

22

[PORTER DE FUTBOL

Fig. 27: Gianluigi Buffon, porter de la Juventus, un dels porters amb més reflexes del món.

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Fig. 28: Keylor Navas, porter del Real Madrid, també és un bon exemple de porter amb molts reflexes.

La prolongació: "és l'acció de colpejar la pilota, per evitar que entri a la porteria, sense canviar la seva trajectòria però si la seva altura". Es realitza en situacions en què el porter no pot blocar la pilota i llavors respon ficant la mà sota de la pilota. Hi ha dos tipus: prolongacions dorsals i les laterals, tenint en compte la trajectòria de la pilota i la distància del mateix amb la porteria. Hi ha quatre situacions en què s'han d'utilitzar les prolongacions: 

Davant pilotes aèries laterals o frontals prop del travesser sense espai per blocar.



Davant pilotes aèries laterals dirigits al segon pal i que ultrapassen la posició del porter.



Davant pilotes amb una trajectòria alta, frontal i que ultrapassen al porter.



Davant trets que no pot blocar per la seva potència i proximitat al travesser.

Fig. 29: Exemple de prolongació.

23

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Accions a contrapeu: acció que es realitza quan el porter s’està desplaçant lateralment i es produeix un llançament a porteria o rebuig d’un jugador a la direcció contrària d’on s’està desplaçant el porter.

Fig. 30: Aturada de Kiko Casilla a contrapeu, guanyadora de la millor parada de la temporada 2013/14.

Col·locació d’una barrera: el porter col·loca a X nombre de jugadors (els que ell vulgui) per així cobrir més la porteria en una falta propera a l’àrea. Per a col·locar-la, el porter es col·loca en el pal del costat on sigui la falta, hi ha de mirar que per la part de fora del pal, hi hagi un jugador i l’altra part dels jugadors, cobrint la porteria. En aquesta imatge es pot veure perfectament:

Fig. 31: Exemple de com s’ha de col·locar una barrera.

24

[PORTER DE FUTBOL

FUNCIONS I TÈCNIQUES

Llançament de penal: En aquest aspecte, qui té les de guanyar és el porter, ja que és una tasca molt difícil la d’aturar un penal. Encara que el factor que més influeix és la sort, hi existeixen diversos factors que poden ajudar a que el porter aturi el llançament des dels 11 metres: 

Fixar-s’hi en la mirada del jugador contrari: Depèn a quin costat estigui mirant el jugador, pot decidir llençar-t’hi a aquell costat, encara que tens el risc de caure enganyat.



Com col·loca la cama de recolzament: Per exemple, si el jugador que llençarà trepitja amb la cama de recolzament en direcció cap a un costat, la pilota anirà cap a aquesta direcció i per tant, si el porter té molt bona capacitat de reacció, tindrà grans possibilitats de aturar-ho, encara que és molt difícil.



Col·locar-se més cap a un costat que cap a l’altre: Aquesta funció pot despistar al contrari, ja que es confiaria a causa de la teva col·locació a la porteria.



Estudiar al llançador: Conèixer per on ha llençat el jugador contrari llançament de penals previs, per tindre una idea per quin costat llençar-s’hi.



Intuïció: Al cap i a la fi, aquest aspecte és el que més utilitzen els porters. Anar amb la idea d’un costat i no canviar.

Fig. 32: Diego Alves, l’especialista dels 11 metres.

Ordenar i animar a l’equip: Encara que no sembli molt rellevant aquesta tasca, dóna molta confiança i fa estar concentrat a tot l’equip. Corregir posicions, col·locar als teus jugadors, crits d’ànim, etc. Ja que el porter és el jugador amb la millor visió de tots els que hi ha.

25

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

5. Exercicis 5.1 Aspecte defensiu POSICIÓ BÀSICA EXERCICIS Objectiu: Millora de la posició bàsica. Consigna:

Orientar-se

respecte

a

l’entrenador en la posició bàsica. Descripció: El porter es desplaça per l’àrea

de

penal.

Al

senyal

de

l’entrenador, adopta la posició bàsica de forma estàtica.

Fig. 33: Descripció gràfica de l’exercici.

Objectiu: Millora de la posició bàsica. Consigna: Realitzar les recepcions de forma estàtica. Material: 1 pilota. Descripció: El porter efectua recepcions a mitjana altura adoptant la posició bàsica. Evitant els desplaçaments.

Desplaçaments TIPUS DE DESPLAÇAMENTS Fig. 34: Descripció gràfica de l’exercici.

26

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Frontal Desplaçaments cap endavant en direcció al desenvolupament del joc. Es realitza amb els següents objectius: 1. Reducció dels angles de la porteria. 2. Com fase prèvia d’accions tècniques defensives: sortides, rebutjos, colpeigs, recepcions i blocatges. 3. Com fase prèvia d’accions tècniques ofensives: servei de porteria, llançament amb el peu i/o mà, conducció.

Fig. 35: Descripció gràfica de com s’ha de realitzar la sortida frontal.

Dorsal Desplaçament amb sentit dorsal sense perdre l’atenció al desenvolupament del joc. Es realitza amb els següents objectius: 1. Reducció dels angles de la porteria. 2. Com fase prèvia d’accions tècniques defensives: rebuig, intercepció i recepció. 3. Com acció tàctica: replegament defensiu per la proximitat del contrari en possessió de la pilota.

Fig. 36: Descripció gràfica de com s’ha de realitzar la sortida dorsal.

27

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Lateral Si bé els desplaçaments anteriors eren perpendiculars a la línia de porteria, ara ens trobem amb un desplaçament paral·lel a la mateixa. Aquest desplaçament lateral es caracteritza fonamentalment per la col·locació de les cames, que mai s’hauran de creuar en el moviment. Al mateix temps, el desplaçament va acompanyat per una sèrie de petits salts realitzats sense recolzar la superfície proximal del peu, únicament amb la part distal d’aquest. 1. Reducció dels angles de la porteria. 2. Col·locació prèvia a accions tècniques defensives: recepcions, bloqueigs i intercepcions. 3. Orientació respecte al mòbil en la seva trajectòria paral·lela a la línia de porteria.

Fig. 37: Descripció gràfica de com s’ha de realitzar el moviment dorsal.

28

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

EXERCICIS Objectiu: Millora dels desplaçaments. Consigna: Mantenir la posició fonamental defensiva. Material: 4 pilotes. Descripció: Situat el porter en el centre, es desplaça a la pilota que indiqui l’entrenador, però de la següent forma: -

A la pilota 1: desplaçament frontal.

-

A la pilota 2: desplaçament lateral.

-

A la pilota 3: desplaçament dorsal.

-

A la pilota 4: desplaçament lateral. Fig. 38: Descripció gràfica de l’exercici.

Objectiu: Millora dels desplaçaments. Consigna: Mantenir sempre la posició fonamental defensiva. Material: 2 cons o 2 piques. Descripció: 1. Desplaçament frontal. 2. Desplaçament lateral. 3. Desplaçament dorsal. 4. Desplaçament lateral.

Fig. 39: Descripció gràfica de l’exercici.

29

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

RECEPCIÓ 1. ALTA RECEPCIÓ: La realitzada per damunt de la línia d’espatlles. Una de les característiques fonamentals de la recepció resideix en la col·locació de les mans, amb les següents peculiaritats: Les mans es trobaran totalment obertes amb els dits semi extensos i separats entre sí, formant els dits polzes i índexs un triangle.

Fig. 40: Imatge que mostra com s’ha de col·locar les mans.

EXERCICIS Objectiu: Millora de la alta recepció. Consigna: Estendre totalment la cama de recolzament i enlairar la cama lliure. Material: 1 banc, 1 pilota. Descripció: Recolzant el peu esquerre damunt el banc, el porter puja al mateix temps la cama dreta per rebre la pilota enviada per l’entrenador.

Fig. 41: Descripció gràfica de l’exercici.

30

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

2. MITJANA RECEPCIÓ: La realitzada entre la línia d’espatlles i a la línia de la cintura.

EXERCICIS Objectiu: Millora de la mitjana recepció Consigna: Orientar-se respecte al posseïdor de la pilota. Material: 1 matalàs i 1 pilota Descripció: Després de realitzar una tombarella cap endavant, el porter efectua una mitjana recepció del mòbil llançada per l’entrenador.

Fig. 42: Descripció gràfica de l’exercici.

3. BAIXA RECEPCIÓ: La realitzada entre la línia de cintura i el terra.

EXERCICIS Objectiu: Millorar la baixa recepció. Consigna: Desplaçar-se a màxima velocitat. Material: 1 pilota. Descripció: Després d’un desplaçament previ de 5 metres, el porter realitza una baixa recepció de la pilota llançada per l’entrenador.

Fig. 43: Descripció gràfica de l’exercici.

31

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

4. RECEPCIÓ AMB CAIGUDA: Es aquella en la que el porter, al realitzar l’acció tècnica, es posa amb contacte amb el terra a través de qualsevol superfície corporal, a excepció dels recolzaments plantars.

EXERCICIS Objectiu: Millora de la recepció baixa amb caiguda. Consigna: Rebre la pilota enlairant la cama lliure que no es troba en contacte amb la superfície del terreny. Material: 1 pilota. Descripció: El porter realitza baixes recepcions amb caiguda, desplaçant-se al llarg de la línia de porteria. L’entrenador es situa a 2 metres i es desplaça juntament al porter per llançarli les successives pilotes. Fig. 44: Descripció gràfica de l’exercici.

Objectiu: Millora de la baixa recepció amb caiguda. Consigna: Realitzar la caiguda estant l’articulació del maluc perpendicular al terreny i evitar la caiguda dorsal. Material: 4 piques i 2 cordes, 1 pilota. Descripció:

El

porter

haurà

de

realitzar les recepcions evitant tocar les cordes que es troben pròximes a ell (1 metre de distància entre corda i corda). Fig. 45: Descripció gràfica de l’exercici.

32

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

EL BLOCATGE Classificació Es poden establir dos tipus de blocatge: 1. Blocatge mig: Es el realitzat a mitjana altura, partint de la línia de cintura fins la línia d’espatlles. 2. Blocatge amb caiguda: Es aquell en el que el porter, al realitzar l’acció tècnica, es posa amb contacte amb el terra amb qualsevol superfície corporal, a excepció recolzaments plantars. EXERCICIS Objectiu: Millora del blocatge. Consigna: Estendre totalment la cama de recolzament i enlairar amb flexió del genoll la cama lliure. Material: 2 calaixos i 1 pilota. Descripció: Situat l’entrenador a prop de la línia de banda, llença la pilota per a que el porter la bloquegi en suspensió mitjançant un desplaçament frontal, recolzant la cama de recolzament damunt del calaix en el seu salt.

Fig. 46: Descripció gràfica de l’exercici.

33

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Objectiu: Millora del blocatge amb caiguda. Consigna: Caure de costat. Material: 1 pilota. Descripció: El porter es situa damunt la línia de porteria i mitjançant desplaçaments laterals de pal a pal, efectua blocatges amb caiguda lateral. La pilota es llançada per l’entrenador, situat al punt de penal. Fig. 47: Descripció gràfica de l’exercici.

LA INTERCEPCIÓ Classificació En funció de la superfície corporal utilitzada: 1. Intercepció amb la mà: És aquella en la que la superfície corporal que intervé en l’acció y es posa en contacte amb la pilota es troba formada pel braç, l’avantbraç o la mà. 2. Intercepció amb el peu: És aquella on la superfície corporal que intervé en l’acció i es posa en contacte amb la pilota es troba formada per l’extremitat inferior.

34

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

COM S’HA DE REALITZAR LA CAIGUDA? 1. Estirar totalment el braç de contacte amb la pilota. 2. Flexionar la cama del costat del braç que entra en contacte amb l’esfèric. S’aconseguirà una major elongació del cos afavorint el contacte amb la pilota.

Fig. 48: Descripció gràfica de l’exercici.

ERRORS 1. Evitar interceptar la pilota amb el braç oposat a la direcció del mateix. 2. Evitar estirar el cos arquejant l’extremitat superior. S’aconseguirà una menor distància entre el braç i la pilota i conseqüentment podria produir-se un NO contacte amb l’esfèric. Molts porters resolen aquest problema amb una major capacitat de salt. EXERCICIS Objectiu: Millora de la intercepció amb la mà. Consigna: Evitar caure al terra. Són importants els desplaçaments laterals. Material: Pilotes de tennis. Descripció: El porter es situa a 1 metre de la línia de porteria. L’entrenador llença de forma successiva pilotes de tennis a mitjana altura, a un costat i a l’altre per a que el porter les intercepti amb

les

mans.

Es

important

el

desplaçament lateral del porter. Fig. 49: Descripció gràfica de l’exercici.

35

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Objectiu: Millora de la intercepció amb la mà amb caiguda. Consigna: Caure de costat, amb el braç de contacte totalment estès. Material: 1 pilota. Descripció: Tombat cap per avall junt a un pal de la porteria, el porter intercepta la pilota llançada per l’entrenador al costat oposat amb una trajectòria rasa. Fig. 50: Descripció gràfica de l’exercici.

Objectiu: Millora de la intercepció amb la mà amb trajectòria ascendent. Consigna: Estendre totalment el braç de contacte amb la pilota. Material: 1 con i 1 pilota. Descripció: El porter es situa damunt la línia de porteria. A la seva senyal, es desplaça per tocar el con situat en el punt de penal i torna ràpidament cap enrere.

Fig. 51: Descripció gràfica de l’exercici.

Objectiu: Millora de la intercepció amb la mà amb caiguda. Consigna: Intentar interceptar almenys 1 pilota; evitar una posició estàtica. Material: 2 pilotes. Descripció: El porter es situa en l’àrea de porteria. A la senyal, es colpegen 2 pilotes a la vegada des de l’àrea de penal amb dues trajectòries rases. El porter haurà de decidir quina pilota aturar.

Fig. 52: Descripció gràfica de l’exercici.

36

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

LES SORTIDES Classificació En funció de la superfície corporal que intervingui en l’acció motriu, podem considerar dos tipus de sortides: 1. Sortida amb la mà: És aquella acció on el gest específic es realitzat amb el braç, l’avantbraç o la mà. 2. Sortida amb el peu: És aquella acció on la superfície de contacte amb la pilota es realitzada amb l’extremitat inferior. En funció del tipus de desplaçament que realitza el porter en relació a la línia de porteria, es pot fer la següent classificació: 1. Sortida frontal: Desplaçament frontal amb orientació defensiva, amb respecte a la seva pròpia porteria i al posseïdor de la pilota. 2. Sortida lateral: Desplaçament lateral amb orientació defensiva, amb respecte a la seva pròpia porteria i al posseïdor de la pilota. EXERCICIS Objectiu: Millora de la sortida frontal. Consigna: Situar-se en la bisectriu de la porteria, Material: 3 o 4 pilotes. Descripció: El porter es situa sota la línia de porteria i es col·loquen diverses pilotes en l’àrea de penal. A la senyal de l’entrenador, el porter realitza un desplaçament frontal per rebre amb caiguda lateral (en contacte amb el terra) la pilota. Una vegada efectuada l’acció tècnica, orna a la línia de porteria per repetir l’exercici.

Fig. 53: Descripció gràfica de l’exercici.

37

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Objectiu: Desenvolupament de la sortida. Consigna: Concentrar-se en l’estímul contacte-separació de la pilota. Material: 1 pilota. Descripció: Un jugador situat fora de l’àrea de penal condueix la pilota intentant regatejar el porter; aquest, tracta d’interceptar l’esfèric.

Fig. 54: Descripció gràfica de l’exercici. Fig. 54.1: Descripció gràfica de l’exercici.

EL REBUIG Classificació 1. Rebuig amb la mà: És aquell on el segment d’execució és la formada per les mans o punys, al contactar amb la pilota. 2. Rebuig amb caiguda: És aquell on el porter, a l’hora de realitzar l’acció tècnica, es posa amb contacte amb el terra amb qualsevol superfície corporal a excepció dels recolzaments plantars. 3. Rebuig amb els peus: És aquell on el segment d’execució és el format per l’extremitat inferior, al contactar amb la pilota.

38

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

CONSIDERACIONS Rebuig amb els punys Es realitza normalment quan la pilota descriu una trajectòria àrea. El gest tècnic ve procedent d’un desplaçament frontal; el contacte amb l’esfèric haurà de presentar les següents característiques: Haurà d’evitar-se que l’articulació del colze es trobi en flexió; l’extremitat superior ha de trobar-se en total extensió. Aquesta acció s’haurà de realitzar sempre que la recepció de la pilota sigui inadequada o presenti series dificultats per a la seva possessió. -

Aglomeració de jugadors en l’àrea.

-

Situació climatològica que provoqui lliscament de l’esfèric en contacte amb les mans.

-

Sempre que el porter es trobi en l’àrea de penal i sigui carregat per un oponent.

On s’ha de rebutjar? -

On hi hagi un nombre menor de jugadors atacants.

-

On sigui més fàcil la pressió dels companys damunt dels adversaris que es trobin en aquests espais.

-

Faciliti la possessió i recuperació de la pilota per part del teu equip.

-

Doni temps a replegament defensiu del porter cap a la seva porteria.

EXERCICIS Objectiu: Millora del rebuig de punys. Consigna: Estendre el braç de contacte amb la pilota juntament amb un gran salt. Material: 1 pilota. Descripció: L’entrenador situat fora de l’àrea colpeja la pilota amb una trajectòria ascendent per a que el porter, després d’un desplaçament previ, rebutgi la pilota. Variants: Anar canviant la direcció de la pilota i Fig. 55: Descripció gràfica de l’exercici.

39

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

la col·locació del jugador que la colpeja. Objectiu: Millora del rebuig de punys. Consigna:

Rebutjar

una

vegada

sobrepassat l’obstacle a saltar. Material: 1 banc i 1 pilota. Descripció:

Després

d’una

carrera

prèvia de 5 metres, recolzar la cama damunt del banc per adquirir un major impuls

en

el

salt.

Posteriorment,

efectuar l’acció tècnica del rebuig.

Fig. 56: Descripció gràfica de l’exercici.

40

[PORTER DE FUTBOL

5.2

EXERCICIS

Circuits d’accions tècniques

Els circuits presentats posseeixen un clar objectiu tècnic. No obstant això, l’entrenador els pot utilitzar per millorar la preparació física del seu porter, introduint les cargues que ell cregui convenient: sèries, repeticions, temps de participació i recuperació. D’aquesta forma, la preparació del porter pot adquirir una nova dimensió, introduint paulatinament aspectes tècnico-tàctics en el desenvolupament de les qualitats físiques bàsiques (velocitat, força, resistència i flexibilitat) i, en conseqüència, ens apropem a una concepció més global de l’entrenament. A continuació posaré tres exemples d’exercicis on es combinen diferents aspectes tècnics. EXERCICIS Objectiu: Desenvolupament del blocatge, l’alta recepció i la intercepció amb la mà ab caiguda. Consigna: Realitzar-ho a màxima velocitat. Material: 1 con, 3 porteries (formades per cons, o pilotes), 1 banc, 3 piques i 3 pilotes. Descripció:

1. Carrera frontal a rodejar el con. 2. Realitzar blocatge en la primera porteria.

3. Efectuar una tombarella. 4. Realitzar alta recepció en la segona porteria.

5. Saltar per damunt del banc. 6. Efectuar intercepció amb la mà amb caiguda en la tercera porteria.

7. Carrera en zigzag entre cons.

Fig. 57: Descripció gràfica de l’exercici.

L’entrenador colpeja les pilotes, desplaçant-se junt amb el porter.

41

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Objectiu: Desenvolupament del blocatge, la sortida i el rebuig de punys. Consigna: Realitzar les accions tècniques a màxima velocitat. Material: 1 con i 3 pilotes. Descripció: 1 con es situa damunt la línia de porteria formant una porteria juntament el pal més proper. 1. Realitzar blocatge. 2. Sortida frontal cap a l’entrenador, que farà l’intent de regatejar-li. 3. Carrera dorsal cap a pa porteria. 4. Rebuig de punys per damunt del travesser de la pilota llançada per Fig. 58: Descripció gràfica de l’exercici.

l’entrenador. Objectiu: Desenvolupament de l’alta recepció, el blocatge, la intercepció i la recepció baixa amb caiguda. Consigna: Efectuar les accions tècniques en el centre del terreny delimitat. Material: 4 cons i 3 pilotes. Descripció: Partint des del centre del dibuix: 1. Rodejar el con amb carrera frontal per efectuar l’alta recepció. 2. Rodejar el con amb carrera frontal per realitzar el blocatge. 3. Rodejar el con amb carrera lateral per efectuar intercepció amb la mà. 4. Rodejar el con amb carrera lateral per realitzar recepció baixa amb caiguda.

Fig. 59: Descripció gràfica de l’exercici.

42

[PORTER DE FUTBOL

5.3

EXERCICIS

Aspectes tàctics

ANGLES Angles oberts Podem definir com angles oberts aquells on el que posseeix la pilota (l’atacant) té el major angle d’acció sobre la porteria i, conseqüentment, posseeix la major eficàcia per a la consecució d’un tant.

Fig. 60: Representació gràfica d’una situació amb angle obert.

No obstant, el porter mitjançant un desplaçament frontal en direcció a la pilota pot reduir aquests angles oberts.

Fig. 61: Representació de la reducció d’angles.

43

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Angles tancats Definim angle tancat aquell on el posseïdor de la pilota (l’atacant) té el menor angle d’acció sobre la porteria i, conseqüentment, la menor eficàcia per a la consecució del gol.

COLOCACIÓ L’orientació i la col·locació defensiva del porter davant la presencia de l’atacant haurà de ser la següent: 1. Situar-se en la bisectriu compresa per l’angle format per la pilota i la porteria.

Fig. 62: Representació gràfica.

2. En angles oberts, el porter haurà de realitzar un desplaçament frontal per reduirlos.

Fig. 63: Representació gràfica.

3. En angles tancats, el porter MAI ha d’abandonar la porteria i situar-se junt amb el pal més proper a la pilota.

Fig. 64: Representació gràfica.

44

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

En cas de realitzar una sortida cap al posseïdor de l’esfèric, la porteria es trobaria sense cap jugador defensor. Si l’atacant efectués un pas cap enrere, aquest es trobaria amb un angle totalment obert per aconseguir marcar.

Fig. 65: Representació gràfica.

Quan s’ha de realitzar la sortida? 1. Si l’atacant condueix la pilota paral·lela a la línia de porteria, el porter es situarà junt amb el pal més proper

del

contrari,

sense

sortir del se marc (ja que l’angle és totalment tancat per l’atacant) presentant atenció al pas enrere. 2. Si l’atacant que té la pilota

Fig. 66: Representació gràfica de com s’ha de realitzar la sortida.

progressa diagonalment cap a la porteria haurà d’efectuar la sortida, amb l’objectiu de reduir l’angle de tir del contrari.

Fig. 67: Representació gràfica de com s’ha de realitzar la sortida.

45

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

L’orientació i col·locació del porter quan el seu equip es troba en possessió de la pilota haurà de ser la següent: 1. Evitar abandonar les zones centrals de l’àrea. 2. Situar-se sobre l’àrea de penal, quan la pilota es trobi en camp contrari. Podrà realitzar amb major èxit un rebuig amb el peu en cas d’aproximació de l’esfèric com conseqüència d’una acció de l’equip adversari.

Fig. 68: Representació gràfica dels passos a seguir.

EXERCICIS Objectiu: Millora de la reducció d’angles. Consigna: Mantenir sempre la posició defensiva. Material: 1 pilota. Descripció: El porter es situa en l’àrea de porteria. En l’àrea de penal es troben 2 jugadors separats entre ells per uns 10 metres realitzant passades amb la pilota. El porter s’ha de desplaçar lateralment per situar-se en la bisectriu formada per la porteria i la pilota. F i g Fig. 69: Descripció gràfica de l’exercici.

46

[PORTER DE FUTBOL

EXERCICIS

Objectiu: Reduir angles. Consigna: Mantenir sempre la posició defensiva. Material: 6 pilotes. Descripció: El porter es desplaça lateralment per tancar angles i interceptar els xuts colpejats per un jugador.

Fig. 70: Descripció gràfica de l’exercici.

47

[PORTER DE FUTBOL

PERSONALITAT DEL PORTER

6. Personalitat del porter Una de les qualitats més apreciades en un porter és la regularitat. És per això que cada vegada és més important que el porter tingui una bona preparació psicològica. Aquesta preparació és la clau per aconseguir el màxim rendiment sota qualsevol circumstància, el que sens dubte marca la diferència. És evident que això no es pot aconseguir de la nit al dia. Com qualsevol altra faceta del joc s'ha d'entrenar. Les tres figures claus encarregades d'aquest desenvolupament són l'entrenador, l'entrenador de porters i el psicòleg esportiu. Entrenar és un acte educatiu. L'entrenador tracta de transmetre o ensenyar als seus jugadors uns conceptes (SABER) i uns procediments o destreses (SABER FER). Els futbolistes agraeixen que el seu entrenador els faci arribar amb claredat la seva "idea" de futbol. Estem parlant d'una faceta, inherent al seu rol, que va més enllà de la direcció de l'equip. La "pedagogia" de l'entrenador En educació ha sorgit el concepte de COMPETENCIA. Ja no és suficient ensenyar conceptes i destreses. Cal desenvolupar competències en els alumnes. Els futurs treballadors han d'estar preparats per a ser eficaços en el context en el puguin desenvolupar el seu treball. Les competències inclouen: conceptes (SABER), destreses (SABER FER), idees i iniciatives (VOLER SABER), saber desenvolupar aquestes iniciatives trobant els recursos necessaris (PODER SABER), i disposar d'uns valors específics associats al rol professional que exerceixi (SABER SER / ESTAR). Això té molt a veure amb el futbol. Durant anys solen acumular una ingent càrrega de treball, físic, tècnic i tàctic. Realitzen moltíssims exercicis per desenvolupar les seves "qualitats" com porters, però segons el parer d'alguns d'aquests entrenadors, sembla que això és insuficient. Hi ha nois amb excel·lents qualitats per a la porteria, tècnicament presenten un nivell altíssim, tenen una excel·lent projecció quan estan en l'etapa juvenil o s'incorporen a l'equip filial. Però què passa què molts d'ells no arriben al futbol professional? Quina explicació hi pot haver? Uns no tenen caràcter o personalitat per ser porters, altres no suporten la pressió inherent a la màxima competició, molts no tenen la suficient

48

[PORTER DE FUTBOL

PERSONALITAT DEL PORTER

paciència per saber esperar i perseverar fins que els arribi la seva oportunitat, ja gairebé tots no els agrada la banqueta o la suplència i menys encara no entrar en la convocatòria quan a la plantilla hi ha tres porters. Totes aquestes causes s'estan referint a qüestions relacionades amb l'àmbit emocional. Són potencialment bons porters però no disposen de les necessàries competències per exercir com a porters en el context del futbol professional. En l'actualitat la dificultat s'aguditza a causa de que els nostres joves són bastant immediats, treballen per metes pròximes i solen abandonar davant metes ajornades, i poc competitius, potser com a conseqüència de la societat del benestar que els ha anat acostumant a aconseguir tot gairebé sense esforç . Així doncs, cal ampliar els continguts a treballar en la formació dels porters. A més de les competències tècniques cal desenvolupar unes competències emocionals o psicològiques, específiques d'aquest lloc. Es tracta de valors específics i habilitats emocionals que incrementin les seves competències com a porters, de manera que a més de disposar d'unes excel·lents qualitats tecnicotàctiques han de SER i SENTIR com a autèntics porters. Es poden identificar diverses COMPETÈNCIES EMOCIONALS que són importants en la formació dels porters. • Entendre la solitud del porter en un treball col·lectiu o d'equip. El porter viu el partit en solitud, encara que es tracti d'un treball col·lectiu. La feina del porter és molt més manifesta que la del jugador de camp. El porter està sol en l'èxit i en el fracàs; quan el seu equip fa un gol ho celebra en solitud, mentre que quan l'equip encaixa un gol el pateix d'una manera especial,

Fig. 71: La solitud del porter. Víctor Valdés.

també en soledat.

49

[PORTER DE FUTBOL

PERSONALITAT DEL PORTER

• Saber mantenir una atenció focalitzada per poder llegir el joc sense participar activament. L'estil atencional del porter és diferent a la resta de jugadors de l'equip. Requereix un treball específic fins que el porter interioritzi la importància del seu treball "sense pilota". El treball del porter exigeix una concentració màxima durant tot el partit. És imprescindible estar connectat a l'acció, en estat de vigilància o alerta tant quan no participa del joc com quan intervé. I no és una tasca fàcil. • Dirigir o donar instruccions als companys, liderar des de la porteria. Un bon porter mana i dirigeix als seus companys, especialment als defenses. És mut, no parla, es queixen de vegades els entrenadors. És imprescindible que el porter tingui molt caràcter. Tothom espera d'ell que mani, tingui jerarquia, lideri des del darrere a l'equip. S'espera que manegi l'estat anímic de l'equip des de la porteria. És una exigència comuna de tots els entrenadors, organitzar l'equip ja que disposa d'una

situació

observar

el

privilegiada

per

comportament

de

Fig. 72: Iker Casillas dirigint al seu equip.

l'equip. • Acceptar i conviure amb la possibilitat de l'error. L'error del porter és molt manifest, molt evident, i pot tenir una gran transcendència sobre el resultat. Des d'una lògica emocional, el porter està pendent de no cometre errors, el que el fa estar molt més insegur. Tractar de no equivocar es tradueix en un treball insegur i provoca l'aparició de més errors. La diferència està en si sap manejar la situació després d'un error o si és la situació la que fa anar al porter. Si aconsegueix immediatament focalitzar de nou l'atenció sobre el joc o si se'n va del partit i ja no Fig. 73: Error de Green en el Mundial de 2010.

s'aconsegueix tornar a ell.

50

[PORTER DE FUTBOL

PERSONALITAT DEL PORTER

• Contagiar seguretat. El porter contagia les seves emocions al seu equip i a la grada. Un porter segur i amb confiança projecta seguretat als seus companys en el treball defensiu. Un porter segur manté tranquils i confiats als seus aficionats. La inseguretat del porter resta confiança dels seus companys en ell, fent-los més difícil la tasca defensiva. És molt curiós com s’"escolta" amb gran nitidesa el silenci de la grada davant d'una acció d'un porter quan es percep inseguretat. Al seu torn aquest silenci arriba a bloquejar al porter perquè aquesta falta de confiança de la grada li fa més insegur encara. El porter és un gran "transmissor" d'estats anímics. És un jugador que pot ajudar a gestionar el

Fig. 74: Sergio Rico, porter del Sevilla, celebrant un gol.

“tempo” del partit. • Orientar cap a la millora de la tasca. El porter sol estar molt orientat cap a l'èxit. Es mou per motivacions relacionades amb la satisfacció de l'ego, com ser titular, mantenir la porteria a zero, aturar penals, tenir continuïtat en l'equip titular, ser protagonista pel seu excel·lent treball, ser objecte de bones valoracions per part dels mitjans de comunicació... Si veu que no hi té protagonisme, ha de buscar altres motivacions per a voler treballar diàriament i no desanimar-se pensant que és l’altre company qui té la confiança dels companys i de l’entrenador. • Aprendre a treballar per objectius a llarg termini o saber esperar l'oportunitat de participar en els partits. És molt difícil trobar porters que hagin triomfat sent molt joves. Iker Casillas, Asenjo i Víctor Valdés són excepcions. El normal és el cas d'aquest porter que arriba a la continuïtat en els partits a partir dels 25 anys. Els entrenadors solen valorar

l'experiència

com

una

qualitat

necessària en un porter. Solen confiar més en el porter "veterà" que en el jove. Fig. 75: Sergio Asenjo, un dels porters més joves en triomfar, encara que no ha tingut sort amb les lesions.

51

[PORTER DE FUTBOL

PERSONALITAT DEL PORTER

• Acceptar i saber conviure amb les crítiques. El futbolista fa un treball "públic", el desenvolupa davant els ulls de milers d'aficionats que estan a la grada o asseguts davant del televisor. És com treballar en un "aparador", a la vista de qualsevol. No resulta

fàcil

aïllar

totalment

d'aquesta

circumstància i centrar-se totalment en el seu treball. Cal dotar el porter de recursos de Fig. 76: Iker Casillas en el Liverpool 4-0 Real Madrid.

tipus psicològic que l'ajudin a conviure amb el seu "examen" setmanal.

• Maneig intern de la pròpia autoconfiança individual. El porter ha de traslladar confiança des del seu treball. No pot esperar que l'entrenador li "regali" confiança. Ningú li concedirà una confiança cega. És una expectativa equivocada per part de molts futbolistes. Són ells els que han de convèncer els seus entrenadors, el que només és possible des del maneig de la pròpia autoconfiança.. • Competir cada dia. El jove porter que intenta fer-se un lloc en el futbol professional sol tenir poques oportunitats de participar en els partits. Equivocadament pensa que està perdent el temps en no poder jugar amb continuïtat. Així, sense adonar-se'n, està menyspreant l'oportunitat que li ofereixen els entrenaments per competir. El company s'ha de convertir en el rival a superar, buscant amb ell un duel permanent però noble, sempre des del treball ben fet. Aquest duel ha d'aprendre a portar des de l'esperit de superació, fins i tot més enllà del terreny de joc. És important que l'entrenador de porters creï un ambient de competència sana entre els porters. Fig. 77: Entrenament de porters del filial de l’Athletic de Bilbao.

52

[PORTER DE FUTBOL

PERSONALITAT DEL PORTER

• Desenvolupar habilitats per a l'autocontrol emocional: control de l'ansietat, l'estrès i l'enuig. En ocasions el propi caràcter és el major obstacle a superar. Davant situacions de dificultat, exigència, conflicte, frustració pot deslligar un cabal d'emocions. Segons la personalitat pot sorgir llavors l'enuig, l'ansietat, el desànim... i es fa difícil treballar com un és capaç de fer-ho. Manejar aquestes emocions per contenir-i aconseguir que no afectin el rendiment és clau en qualsevol futbolista, molt més en el cas del porter ja que està més exposat que la resta davant aquest tipus de situacions. Diuen que els porters estan una mica "bojos". Res més allunyat de la realitat. Si l'esportista

necessita

d'una

maduració personal accelerada

per desenvolupar

competències que l'ajudin a sobreviure en un context professional, més encara en el cas dels futbolistes donat el seguiment de què és objecte el futbol a nivell social i dels mitjans de comunicació. El porter no sol ser cap "boig", tot el contrari. Solen ser jugadors amb una dimensió personal important per a la seva edat. Són joves que els toca fer-se "majors" de manera accelerada. La seva preparació serà insuficient mentre no contempli donar suport i reforçar aquest àmbit emocional específic. Hi ha molta feina per davant per convertir el porter en la figura que tots esperen que sigui.

53

[PORTER DE FUTBOL

ALIMENTACIÓ

7. Alimentació El futbol és un esport molt popular que practiquen tant nois com grans, homes i dones, aficionats i professionals; que implica cert desgast el qual ha de ser compensat amb hàbits alimentaris adequats. El desgast físic que té un futbolista durant els seus entrenaments és diferents al dels partits, perquè a aquest últim se li afegeix el desgast emocional, a causa de la pressió que implica jugar davant d’una gran quantitat de gent. És essencial llavors, que el jugador porti una alimentació equilibrada i personalitzada per aconseguir un major rendiment en els dos casos. Així mateix és molt important cuidar la seva alimentació després del partit i durant les gires, en les quals a més del rival a enfrontar, hi ha altres que poden fer malbé la seva salut com el clima i l'altura del lloc. Aquest esport es caracteritza per la combinació de períodes d'exercici aeròbic amb pics intermitents d'alta intensitat. El glucogen muscular és la principal font d'energia en els esports d'aquest tipus (bàsquet, hoquei), de manera que el rendiment vindrà determinat per les reserves que tinguin els jugadors abans de la competició. L'alimentació prèvia al partit i durant el seu desenvolupament va ser determinant perquè el múscul tingui unes reserves elevades de glucogen i que aquestes no s'esgotin ràpidament. De la mateixa manera la dieta posterior al partit és molt important, i té l'objectiu de recuperar com més aviat les pèrdues i de mantenir al jugador en les millors condicions per al pròxim partit.

54

[PORTER DE FUTBOL

7.1

ALIMENTACIÓ

Entrevista a una nutricionista

He realitzat una entrevista a Laura Pérez Abelló, noia de 26 anys que ha acabat la carrera de nutrició. Tractem diverses qüestions relacionades amb l’alimentació que ha de seguir un futbolista i que fer en diversos casos depenent la part de la temporada, l’hora del partit, el lloc on estigui l’equip, etc. Aquesta entrevista va ser realitzada el dia 8 de desembre de 2015.

55

[PORTER DE FUTBOL

ALIMENTACIÓ

Buenas tardes Laura, ¿podría explicarme cuál es tu formación y/o especializaciones? Buenas tardes. He estado formándome en un Ciclo Formativo en dietética en la Laboral de Tarragona, la verdad es que me disfruté y me gustó mucho y me matriculé en la Universidad Rovira i Virgili de Reus para tener una mayor formación. Durante dicha formación, realicé un Erasmus Practicum en Roma durante dos meses y durante la carrera, un Erasmus Estudium en Porto. Inicié unas prácticas en el FC Porto pero por temas de burocracia no lo he podido terminar. Si me prometieran una buena formación y un trabajo volvería de cabeza.

¿Has tenido experiencia profesional con deportistas? Aún no he tenido la suerte de trabajar pero si he hecho prácticas en Roma y durante mi etapa en la universidad hice prácticas en el hospital Pius de Valls. Prácticas de nutrición clínica y en Juan XXIII, de restauración colectiva. También estuve en el Cap San Pere de Reus colaborando con el estudio PREDIMED. En el futuro me gustaría dedicarme a la nutrición y el deporte, realizar un postgrado o un master.

¿Cuál es la función principal de un nutricionista? El principal objetivo es aconsejar a la población y dar herramientas para que alcancen la dieta saludable óptima para adecuar la dieta a su estilo de vida.

56

[PORTER DE FUTBOL

ALIMENTACIÓ

¿Cómo influye una buena alimentación en el rendimiento deportivo? Influye en que sin una buena alimentación no podrás tener suficiente energía para alcanzar tus metas, es muy importante este factor, diría que el 70% de sus resultados están relacionados con la alimentación.

¿Cuál es la dieta ideal para un deportista? Esto depende de muchos factores: ya sea el deporte que se practique, del punto de donde partimos teniendo en cuenta la edad, el peso, la altura, etcétera. Pero en términos generales el aporte de proteínas, grasas y carbohidratos tiene que adecuarse a cada una de las fases ya sea entrenamiento o competición.

¿Cómo debe ser la alimentación en un día de partido? La primera norma y más importante sería no probar nuevas estrategias, es decir, nuevos alimentos, porque no sabes cómo va a reaccionar tu cuerpo. El timing de ella, va a depender de la hora del partido. Lo ideal es hacer una comida generosa dos o tres horas antes del partido, un buen aporte de carbohidratos, proteínas y grasa. Justo antes del partido, se tiene que evitar alimentos ricos en fibra o grasa, porque hace que la digestión sea más lenta y hace incómodo el ejercicio físico. Después del partido hay que recuperar el glucógeno muscular, se recomienda carbohidratos de absorción rápida como fruta, pasta… Es muy importante mantener una buena hidratación y si fuera necesario, la bebida de después del partido que sea isotónica para reponer las sales minerales que se ha perdido durante la actividad física.

57

[PORTER DE FUTBOL

ALIMENTACIÓ

¿Cómo afecta a la dieta y a la nutrición de los futbolistas tener que jugar un partido a las 12 de la mañana y a las 4 de la tarde? Afecta a la hora de organizarse la hora de las comidas, por ejemplo, el jugador que juegue a las doce del mediodía se le recomienda que haga un desayuno fuerte alrededor de las 9 de la mañana, como si fuera la hora de comer. Si el partido es a las cuatro de la tarde, una buena comida a la una sería lo ideal. Y si fuera por la noche, la merienda tendría que ser contundente.

¿Qué factores hay que tener en cuenta a la hora de establecer la dieta de un futbolista? ¿Tiene cada uno una dieta individualizada? Tiene que ser personalizada: depende de la posición; la composición corporal del jugador, no es lo mismo un jugador con un tanto por ciento de grasa corporal elevado a uno que tanga un tanto por ciento de grasa correcto; y sobretodo los gustos y los hábitos del jugador; el peso; la altura y la edad. También hay que tener en cuenta su rutina diaria.

¿Cambia la dieta de los futbolistas en los últimos partidos de la temporada debido al cansancio acumulado? Sí, y la razón es porque al inicio de la temporada vienen de un periodo de vacaciones en las que lo más probable es que se haya ganado grasa corporal, por lo tanto, la dieta se tiene que adaptar al objetivo que es reducir esa grasa corporal. Por ejemplo, en el FC Porto, cada tres meses se hace un control de la alimentación de los jugadores y corregir sus dietas dependiendo de los resultados y el cansancio acumulado, para así optimizar o mejorar el rendimiento de ellos.

58

[PORTER DE FUTBOL

ALIMENTACIÓ

¿Se acerca el mundial ¿Cambia la dieta y la nutrición de los jugadores dependiendo del país? Sí, de hecho tengo una anécdota del FC Porto durante el Mundial de Brasil, con la selección de Portugal. El dietista tuvo que pedir a los hoteles que se alojaba la selección que pidieran alimentos propios de Portugal porque, como ya he dicho antes, es arriesgado probar nuevos alimentos y, estando en un Mundial y en un diferente continente con otras costumbres de alimentación, no querían arriesgar. La cultura de Portugal, es llevar alimentos propios de su país y suelen llevar como base la dieta mediterránea.

¿Cuál es el alimento que tienen absolutamente prohibido los jugadores? ¿Y aquel que no hay problema que coman? ¿Y aquel que nunca debería faltar? Como decimos los nutricionistas, o futuros nutricionistas, prohibido no hay nada, lo que sí que no recomiendo es tomar alcohol post entrenamiento o post partido. Lo que no debería faltar podría ser la leche después de un entreno o partido, aparte de ser muy beneficioso y tener un equilibro increíble entre una óptima hidratación y aporte de vitaminas y minerales y de proteínas de alto valor biológico, también es muy económico para los tiempos que corren. Aquel alimento que puede influir muy de vez en cuando y no pasaría nada si fuera así sería bollería, snacks, y alimentos relacionados, pero tampoco es muy recomendable.

59

[PORTER DE FUTBOL

ALIMENTACIÓ

¿Debe variar mucho la alimentación durante la temporada o cuando estén en descanso? Sí, debería variar porque sabemos que cuando están en descanso el gasto calórico es mucho menor, por lo tanto, si siguen la misma dieta ganarían peso y eso dificultaría el inicio de temporada o el retorno de ella.

¿Qué opinión tienes sobre las bebidas isotónicas, barritas energéticas, etc.? Son tan beneficiosas como se dice? Mi opinión es que si, son beneficiosas pero para deportistas de alto rendimiento. El problema que observo es que están al alcance de toda la población y la mayoría tienen un alto contenido de azúcar, que, a no ser que se realice una gran actividad física, puede ser perjudicial.

Laura, muchas gracias por concederme esta entrevista, ha sido un placer y espero que tengas mucha suerte y consigas ser una nutricionista con renombre en el mundo del deporte. Muchas gracias, me hizo mucha ilusión que alguien me solicitara una entrevista, es la primera vez. Me gustaría hacer una pequeña aportación. Hay que luchar para que la población mantenga una dieta más saludable. Incorporar una nutricionista dietista en la sanidad pública, igual que hay oposiciones para enfermeros, etcétera.; en las escuelas y que se regule el intrusismo laboral (por ejemplo, que no pidan la universidad para ciertos trabajos).

60

[PORTER DE FUTBOL

7.2

ALIMENTACIÓ

Anàlisi de l’entrevista

Després de realitzar i llegir l’entrevista detingudament, podem arribar a diverses conclusions: 

No hi ha una dieta general per a tothom, sempre s’ha de tenir en compte diversos aspectes de la persona, de l’esport que es practiqui, etc.



La importància que té de més les pautes sobre l’alimentació que ha de seguir un jugador professional ei dia de partit i que, sobretot, no hi realitzi noves estratègies.



Mantenir una bona hidratació durant la pràctica i, també molt important prendre aliments post-partit o post-entrenament que ajudin a recuperar les sals minerals perdudes durant la pràctica.



Els diferents tipus de menjars que s’ha de realitzar depenent l’hora a la que es juga el partit.



No hi ha cap aliment prohibit, això sí, es recomana que certs aliments no es consumeixin i d’altres, que no passaria res però és recomanable que no.



El canvi d’alimentació que hi ha depenent la part de la temporada.



Les begudes isotòniques són recomanables per als jugadors que es dediquin professionalment o que tinguin una gran càrrega física.



Parlant d’una manera més genèrica, l’alimentació és una part fonamental per al rendiment d’un jugador, per això, és important que segueixi les pautes requerides.

61

[PORTER DE FUTBOL

CONCLUSIÓ

8. Conclusions Les conclusions representen una part important del treball. L’estudiant mostra els coneixements apresos i les idees a les que ha arribat després de realitzar el treball. Realitzar aquest treball sobre un porter de futbol, posició en la que jugo des de ben petit, m’ha semblat molt interessant però a la vegada m’ha resultat més difícil del que pensava. He aprés noves coses d’un món del que estic apassionat: he aprés els orígens de la posició i la evolució que ha anat tenint; poder profunditzar en els diversos aspectes tant ofensius con defensius; saber els diferents factors que afecten a la psicologia del porter i quines idees ha de tenir; i per la part de l’alimentació, apartat que m’ha agradat fer ja que no tenia cap coneixement, he aprés quina és l’alimentació que ha de seguir un jugador professional. La idea o els objectius que hi tenia des d’un principi han anat canviant durant el transcurs del treball, ja sigui perquè no tenia molt clar com realitzar alguns apartats, com per exemple el dels entrenaments o exercicis i també de quina manera enfocar el tema de la psicologia del porter. Estic content de com ha quedat la part teòrica, penso que, encara que hi sembli que hagi moltes imatges, són una bona representació gràfica dels aspectes i exercicis explicats. Per la part on estic més descontent és en la part pràctica. Els meus objectius eren realitzar una entrevista a una nutricionista; a Rubén Pérez, ex-porter del Gimnàstic de Tarragona i; realitzar un vídeo d’una sessió d’entrenament i que finalment, només he pogut realitzar l’entrevista a la nutricionista ja que ha sigut impossible contactar amb Rubén Pérez per dificultats en l’horari. Per part de la sessió d’entrenament en vídeo, tinc una però finalment he pensat de no posar-la.

62

[PORTER DE FUTBOL

CONCLUSIÓ

Com a conclusions finals del treball vull destacar les següents: 

La posició de porter és la que més ha evolucionat en el món del futbol, en els orígens només era un jugador que no sortia de l’àrea i que només se li exigia que sàpigues parar. Actualment això ha tingut un gran canvi, el porter ha de tenir una bona habilitat amb els peus i saber, a més de parar, jugar fora de l’àrea.



Hi ha molts aspectes a tenir en compte i que ha de saber realitzar-los per a tenir bones qualitats en aquesta posició.



La psicologia és una part molt important del porter, ha de saber que no tot arribarà quan el jugador vulgui, ha de tenir constància, motivació i treball diàriament.



Un altre aspecte important és l’alimentació, si segueix les pautes requerides, el seu rendiment i forma física serà l’òptima per a poder tenir bons resultats de cara a l’examen setmanal, que és el partit.

63

[PORTER DE FUTBOL

AGRAÏMENTS

9. Agraïments Aquest treball hagués sigut impossible de realitzar sense l’ajut de certes persones i m’agradaria realitzar aquest apartat per agrair personalment aquest ajuda rebuda. L’ajuda donada ha estat feta per voluntat pròpia i de forma desinteressada i d’aquí l’agraïment corresponent.

La primera persona a qui vull agrair la seva col·laboració és al tutor encarregat de supervisar i fer el seguiment d’aquest treball, el seu nom és Alejandro Nieto. La seva ajuda ha sigut la revisió del treball i també en la proposta d’idees ja que ell també ha sigut porter de futbol.

Donar les gràcies també a Laura Pérez Abelló, llicenciada en nutrició, per concedir-me una petita part del seu temps per a realitzar l’entrevista i també per aportar-me documents sobre l’alimentació de clubs professionals com el Paris Saint Germain, el Futbol Club Barcelona i el FC Porto (aquests dos documents no els podré posar en Annexos degut a la seva extensió), m’ha sigut molt útil per a poder fer aquest apartat.

Una altra de les persones que ha fet que pogués realitzar una gran part del treball com és la dels exercicis i entrenaments ha sigut el meu entrenador de porters, Morales, que m’ha donat idees i facilitat documents de la tecnificació del Futbol Club Barcelona, document que per la seva extensió, no he pogut posar en annexos.

Gràcies també a la meva tutora de classe Helena Barberà, que ha fet un seguiment més lleuger però no menys important de com portava el treball.

Per últim, i no menys important, vull agrair la col·laboració de la meva família que m’ha recolzat i animat a seguir endavant amb el tema, el seu recolzament moral ha estat fonamental. Sobretot a la meva germana Sara, m’ha ajudat en reestructurar algunes idees i corregir diverses errades. També fer menció de que els meus pares m’han facilitat el poder realitzar desplaçament per tal de tenir més informació.

64

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

10. Referències Les referències anomenades a continuació fan referència a tota classe de documents dels quals ha estat extreta la informació per realitzar aquest treball. Les principals fonts d’informació per a aquest treball han estat llocs web i un llibre en especial.

10.1 Bibliografia 

ARPAD CSNADI: Fútbol: Técnica. Táctica y sistema de juego. Preparación física. Entrenamiento. Ed. Planeta, 1ª edición. Barcelona, 1965.



FALKOWSKI, M.M.; ENRÍQUEZ, E.: Aprendiendo a jugar: el juego como medio didáctico en el aprendizaje de la técnica. Colección Handball, nº 10. Ed. Esteban Sanz. Madrid, 1988.



FALKOWSKI, M.M.; ENRÍQUEZ, E.: Estudio monográfico del portero. Ed. Esteban Sanz. Madrid, 1979.



FRANCISCO

GARCÍA

OCAÑA.

El

portero

de

futbol.

Editorial PAIDOTRIBO. 3a Edición.



GONZÁLEZ, R.: Técnicas del fútbol. Ed. Mexicanos Unidos, México, 1981.



MERCIER, J.: Revista EPS, nº192, marzo-abril, 1985 (traducido por Vicente Artero).



MOGUIAN, F.J.:Psicología experimental. Enfoque metodológico. Ed. Trillas. Coidad de México, 1974.



PETSCHALELIS, B.: SCHMIDT, D.: ‘La preparation du gardien du but”, Rev. EPS, nº 150, pp. 20-24.



REDACCIÓN

REVISTA

HANDAZUR:

“La

formation

et

l’entrainement du gardien du but” Rev. Handazur, nº 9-10, octubre, 1981.

[PORTER DE FUTBOL



Annexos

SALAZAR, MANUEL: Técnicas del fútbol. Ed. Hispano Europea, Barcelona 1981.



TAELMAN, R.: El entrenamiento del portero. Ed. Aconos. París 1981.



VÁZQUEZ FOLGUEIRA, S.: Técnica-entrenamiento del portero de fútbol. Ed. Esteban Sanz, Madrid. 1987.



VÁZQUEZ FOLGUEIRA, S.: “Análisis de las acciones técnicas col·lectives: México 86”. Rev. Entrenador espanyol, nº 40, junio, 1989.



VÁZQUEZ

FOLGUEIRA,

S.:

Apuntes

de

classe

assignatura

“Aplicación específica. III fútbol. INEF, curso 4º. Barcelona, 1990-1991.

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

10.2 Webgrafia 

Alto Rendimiento. Ciència deportiva, entrenamiento y fitness. (7 de mayo de 2009). Las acciones técnico tácticas del portero de fútbol. Recuperat el 29 de setembre de 2015:

http://altorendimiento.com/las-acciones-tecnico-tacticas-del-portero-de-futbol/



Club Planeta. Alimentación de un futbolista. Importancia de la alimentación del futbolista. Recuperat el 29 de novembre de 2015:

http://www.clubplaneta.com.mx/cocina/importancia_de_la_alimentacion_del_futbol ista.htm



Culiblanco. Informativo, divertido, aprendizaje y didáctico. (viernes, 20 de julio de 2012) El PORTERO de fútbol. Características, funciones y técnicas. Recuperat el 8 d’octubre de 2015.

http://www.culiblanco-futbol.com/2009/11/el-portero-de-futbolcaracteristicas.html



Desde mi area. Portal dedicado a los guardametas. (jueves, 1 de agosto de 2013) Historia resumida del portero de fútbol. Escrito por Mario. Recuperat el 3 d’octubre de 2015.

http://www.desdemiarea.com/index.php/articulos/8-historia-resumida-del-porterode-futbol



ENTRENADOR DE PORTEROS. Por Gorka Repáraz. Evolución del entrenamiento de portero (por Lluis Llopis). Recuperat el 2 d’octubre de 2015.

http://www.entrenadordeporteros.com/2007/03/evolucin-en-el-entrenamientodel.html

[PORTER DE FUTBOL



Annexos

Scribd. Evolución portero. Publicado por JuandeJimenez. Recuperat el 4 de novembre de 2015.

http://es.vbook.pub.com/doc/227977941/Evolucion-Portero#vbook.pub



Slideshare. (21 de marzo de 2011). La Táctica en el Fútbol. Fundamentos Técnico y Tácticos del Arquero Para Fútbol Escolar Damas y Varones. Publicado por Iván Contreras F.

http://es.slideshare.net/WILLYFDEZ/porteros-tcnicotctico



Solo Porteros. (miércoles, 28 de marzo de 2012). La psicologia del portero. Recuperat el 27 d’octubre de 2015.

http://iker-soloporteros.blogspot.com.es/2012/03/la-psicologia-del-portero.html



Pasión Entre Palos. Blog dedicado al mundo de los porteros; esa posición tan específica que requiere una seriedad, valentia y buen Trabajo ordenado para ayudar al equipo desde nuestra casa: “La porteria”. (martes, 10 de febrero de 2015). LA COMUNICACIÓN ENTRE EL ENTRENADOR DE PORTEROS Y SUS PORTEROS. Recuperat el 13 d’octubre de 2015.

http://pasionentrelospalos.blogspot.com.es/search?updated-max=2015-0212T19:44:00%2B01:00&max-results=10&start=6&by-date=false



El Blog de Rubén Gavira. El portero es la estrella solitaria e incomprendida del fútbol, héroe y villano, amigo y enemigo... pero siempre brillante y decisivo. (lunes, 29 de diciembre de 2014). Evolución del guante de portero. Capítulo 1.

http://rubengavira.blogspot.com.es/2014/12/evolucion-del-guante-de-portero-1.html

[PORTER DE FUTBOL



Annexos

Saber Competir. Entrenamiento EMOCIONAL. Entrenamiento Deportivo l Entrenar la “personalidad” del portero. Por José Carrascosa. Recuperat el 29 d’octubre de 2015.

http://www.sabercompetir.com/entrenar-la-personalidad-del-portero/



SOLOPORTEROS. GUANTES DE PORTERO CORTE FLAT

http://www.soloporteros.com/es/categoria/guantes-de-portero/tipo-de-corte/flat



SOLOPORTEROS. GUANTES DE PORTERO CORTE NEGATIVO

http://www.soloporteros.com/es/categoria/guantes-de-portero/tipo-de-corte/negativo



SOLOPORTEROS. GUANTES DE PORTERO CORTE ROLLFINGER

http://www.soloporteros.com/es/categoria/guantes-de-portero/tipo-decorte/rollfinger



SOLOPORTEROS. (7 de enero de 2008). Dieta de Portero. Recuperat el 2 de desembre de 2015.

http://www.soloporteros.com/cgibin/foro/YaBB.cgi?board=news;action=display;num=1199700408;start=0



SOLOPORTEROS. (8 de octubre de 2012). Escrito por Oscar Santamaría. Nuestro lenguaje (II). Recuperat el 2 d’octubre de 2015.

http://www.soloporteros.com/comunidad-futbol/es/blogs/entrenamientoporteros/nuestro-lenguaje-ii



YouTube. (3 de junio de 2015). Cómo entrena un portero professional, con Marcos Abad (Elche F.C.)

https://www.youtube.com/watch?v=lXxo26yrVwA

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

Annexos

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

Annex 1: Nutrition at Paris Saint Germain Football

NUTRITION AT PARIS SAINT GERMAIN FOOTBALL

GUIDANCE FOR CATERERS

1

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

NUTRITION AT PARIS SAINT GERMAIN FOOTBALL – GUIDANCE FOR CATERERS

The document below describes to the reader some general and specific requirements necessary for the creation of a restaurant service at the PSG training facility and the nutritional support of the first team squad within that facility, located at Camp des Loges, Saint Germain-En-Laye.

It begins by outlining the nutritional philosophy that any catering service must support. After that, the key distinguishing points of the philosophy are described, in this case the QUALITY of ingredients and foods procured by the caterer as well as the look and feel of the ENVIRONMENT, the aim being the creation of an elite performance eating area with relaxation areas (as the restaurant is also an important social hub), and an EDUCATIONAL component aimed at gaining the compliance and adherence to the nutritional philosophy described.

Some guidance menu templates in-keeping with the nutritional philosophy are included to provide the reader with a framework for menu design. Finally, some specific points relating to operational procedures at the training facility (a typical week with numbers of diners) is also included. OUR NUTRITIONAL PHILOSOPHY - THE RULE OF THIRDS (1/3 ENERGY, 1/3 REPAIR, 1/3 PROTECTION) Our nutritional philosophy centres on a simple pattern of eating for breakfast, lunch and dinner – the 1/3, 1/3, 1/3 rule. For the perfect meal, foods should be arranged on a plate so that there are equal servings of three food groups, providing ENERGY (carbohydrates) for training, REPAIR (proteins) of muscle and PROTECTION (fruits and vegetables) from illness. Even, when an individual chooses to eat between the main meals of the day, he/she should build the meal in exactly the same way.

There are occasions where we will deviate from this model. Two examples are explained further. The first is under circumstances where we wish to restrict ENERGY foods to force the muscle to adapt and respond better to endurance training. Typically we will do this during pre-season training. The second relates to injured players. During both situations players should adopt the 1/2, 1/2 rule where REPAIR and PROTECTION foods are arranged on a plate so that ½ plate is composed of REPAIR foods and ½ plate of PROTECTION FOODS (notably vegetables), thus reducing the carbohydrate content of the meal – see below.

With regard FAT, we believe that this nutrient is an essential part of the diet and should not be avoided. Fats are needed for energy, hormone production, healthy cell membranes and important signaling and stabilisation processes in the body. GOOD or FUNCTIONAL FATS (i.e. fats that carry-out important jobs in our bodies) found in fresh nuts and seeds (not roasted), fish and seafood, avocado, flaxseed and extra virgin olive oil should be eaten with every meal. BAD FATS, sometimes called STORAGE FATS are found in margarine, cakes, biscuits, crisps, pastry, non-organic fatty meats, fries and vegetable oils and should be reduced or avoided completely. Oil for cooking should be butter, extra virgin olive oil or virgin coconut oil and not vegetable oils. Dressing for salads should be extra virgin olive oil or acidic varieties, e.g. balsamic vinegar or lime juice. Bread should be spread with butter or dipped in an extra virgin olive/balsamic vinegar mixture. Margarine should be avoided completely.

2

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

Futhermore, there are synergies between the various nutrients found in whole foods which means that foods that best reflect the form found in nature should be selected. An example here is dairy produce. Full fat milk and yogurts are our preferred choice because the protein and fat component of the milk work together to enhance the health-giving properties of milk.

A particular challenge in the implementation of this philosophy is breakfast. It is not common for athletes to consume protein (REPAIR) foods at breakfast but there exists clear evidence that regular consumption of protein, particularly that derived from animals) throughout the day is necessary to maximize the muscle recovery process. This means that a certain amount of imagination may be required by the caterer in order to fulfill this particular function.

An example breakfast is shown below.

+

+

Picture above is an exemple of a protein-containing all-in-one breakfast (Berry Pie Shake) provided in a glass at service times. ENERGY (oats), REPAIR (whey protein) and PROTECTION (fruits) foods are all provided in the one glass, satisfying the nutritional philosophy. This is a specific case where a caterer may need to provide the relevant equipment to be able to meet the requirement of the philosophy, in this case an all-in-one breakfast. Other cases will be described in more detail on request.

Food items within the restaurant need to be arranged and presented in a way that supports the nutritional philosophy. The figure to the right is an example of a poster that hangs on the wall of the restaurant at the training facility of Chelsea FC. The educational message should be clear for players to follow and the food presentation and service areas should be designed to reflect the philosophy described above. Moreover, menu design should also reflect the nutritional philosophy. We provide a menu template for breakfast and lunch (see Appendix 1 and 2) for the service provider to follow. Both of these templates include sections for ENERGY, REPAIR and PROTECTION foods.

We commonly see that players typically avoid the required intake of vegetables, will avoid seafood at the preference of chicken or red meat, and overconsume carbohydrates, so it is necessary that a buffet or servery supports the flow of traffic from PROTECTION foods (presented first) to REPAIR foods (second) and ENERGY foods (last).

Supplementary nutrients outside of those provided by wholefoods, for example specific posttraining recovery mixtures or dietary supplements will be provided by the club (specifically the members of the science and medical teams) and are thus not the responsibility of the caterer.

Ask any nutritionist at any football club to list the foods that they recommend their players to eat and the lists will be the same. So, where is the competitive advantage? The competitive advantage exists in i) providing more nutrients per foodstuff by paying careful attention to the QUALITY and VARIETY of foods that we procure, ii) creating an elite eating ENVIRONMENT that the players are proud of, is clean, complies with the relevant health and safety standards and provides no excuse for suboptimal performances and iii) by achieving complete compliance with the philosophy – EDUCATION.

3

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

SUPPORTING THE PHILOSOPHY – QUALITY By QUALITY we mean: o

Variety

o

Unprocessed

o

Whole foods

o

Organic vs conventionally produced foods

o

Wild vs farmed

o

Homemade vs purchased

o

Locality

o

Seasonal

o

Cooking/preparation method

Images Seasonal charts for display in restaurant facility

4

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

In order to squeeze more health-giving nutrients into our players during each eating opportunity, we must ensure that we have considered each of the above factors when selecting a foodstuff for inclusion onto our menus.

To explain this further, the table below illustrates the amount of Vitamin D in wild salmon compared with farmed salmon. Vitamin D is an important nutrient central to immunity, muscle function and inflammation, and during the winter months over 80% of our players are vitamin D deficient. It follows therefore that for optimum health and performance we should be choosing wild salmon over farmed salmon, and vitamin D is not the only nutrient to be affected by the process of farming salmon.

As another example (cooking/preparation method), oats (used for example for Birchers muesli) and other grains should be soaked overnight with an acidic component (yogurt or lime juice) to reduce the phytic acid content. In this way we will double the absorption of the nutrients in those grains.

To take this further, unprocessed products when compared with processed breakfast cereals or breads will provide vastly different nutrient contents. The processed maize cereal in this example will have up to 70% of its nutrients removed by the processing method. In contrast, with the muesli example pictured, the nuts, dried fruits and oats are largely protected by minimal processing and thus will deliver considerably more nutrients per serving.

OR

In summary, at PSG, attention to the QUALITY of the food that we eat is THE best way to achieve optimum health and performance, and for us to gain a nutritional advantage over our competitors. This means eating foods that are free from pesticides and other harmful chemicals, artificial growth promoters, additives and bad fats, ensuring that we only procure grass-fed, free-range or organic meats and locally grown, seasonal vegetables and fruits as well as energy foods that are unrefined, brown in colour and are slowly digested by the intestine.

6

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

The benefit of organic is not just derived from the word “organic” but from a selection process that takes into account the type of feed provided to the animal, the age of the animal and the environment (e.g. inside or outside) to which it is exposed. The closer we can emulate wild meat the better the fat profile of the meat. The same principle applies to fish. If you put a wild buffalo in a feedlot and you feed it grain it will have the same bad omega-6/omega-3 profile as a cow does. If you put a cow in a large pasture and let it eat grass (particularly long grass) it ends up with a good omega-6/omega-3 profile. The same principle applies to chickens. Fruits and vegetables should be seasonal, locally grown and a variety of colours (white, yellow, red, green and blue) should be available with every meal. Asparagus, cauliflower, broad beans, cauliflower, courgettes, carrots, French beans, garlic, kohlrabi, lettuce, peas, rocket, radishes, watercress, cherries, blueberries, blackcurrants, gooseberries and rhubarb are at their best in May & June for example and should feature in menus during this period.

Healthy Soil = Healthy Grass = Healthy Animals = Healthy Meat & Milk = Healthy People!

Within any one group of foods (ENERGY, REPAIR, PROTECTION + GOOD FATS) that are part of the nutritional philosophy, the QUALITY of the produce is the key variable which we are interested in optimizing.

6

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

SUPPORTING THE PHILOSOPHY – ENVIRONMENT

The restaurant and service areas are the visual components of the PSG restaurant experience. They have the responsibility of helping to elevate the standard of nutritional support and education at the club to a level that is necessary to strengthen an elite performance environment. It is a restaurant we are looking to create and not a canteen.

The restaurant area provides four main functions:

1)

to feed the players with the highest quality nutrition necessary to support training and match performance

2)

to keep the players on-site at the training facility for the whole day if necessary so that players in rehabilitation for example can focus solely on their recovery from injury

3)

to act as a sociable hub and meeting place for the training facility

4)

to act as an education opportunity to reinforce health/performance messages

In creating an environment that meets these needs, the kitchen and restaurant should be:

Clean Contemporary Buffet style or servery Include live cooking area(s) – pasta/egg ‘stations’ (pictured) Clinical - cutlery should be shined and wrapped in serviettes Staff should be well-presented and wear whites that include the club crest, their names and position Include a ‘front of house’ service to preserve the environment Offer variety Rotate standard item choices (e.g. yogurts) regularly to avoid staleness and keep environment ‘fresh’ Promote educational messages Include small ‘teaching kitchen’ within the kitchen area for education of individual players and small groups Include relaxation areas

8

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

This is not an exhaustive list but hopefully does highlight some ‘environmental’ factors that will require consideration in the creation of our kitchen and restaurant.

.

8

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

SUPPORTING THE PHILOSOPHY – EDUCATION

The restaurant and kitchen provide opportunities to promote the nutritional philosophy. As a club we must then EDUCATE the players to encourage them to adopt good habits and to fuel their bodies with the best mix of nutrients required for optimal health and performance. Part of this education comes with one-to-one sessions between players and a staff member, normally the nutritionist.

The nutritional philosophy is very visual and in almost every one-to-one session, the ‘RULE OF THIRDS’ or ‘RULE OF HALVES’ is used as a reference point to begin the discussion about an individual’s nutritional program. Messages about QUALITY and VARIETY then follow. It is essential therefore that when a player arrives at the restaurant he is able to construct a meal using this philosophy and is sufficiently knowledgeable about the quality and variety components to place good choices on his plate. The restaurant is an ideal opportunity to reinforce those messages and without the support of the restaurant, these messages become redundant.

This means that the functions of the restaurant could be described in this case as follows:

To purchase food and beverages that reflect the nutritional philosophy, respecting the QUALITY and VARIETY components described previously. To design weekly menus for lunch and breakfast (Appendices 1 and 2) that complement the nutritional philosophy, ensure that items within each daily menu complement each other and are varied sufficiently well enough to prevent staleness. To present items in a way that makes them visually appealing, is representative of an elite performance environment and encourages players to make choices of food items that they do not normally consume. For example, organization of the service area to ‘market’ items typically consumed in small amounts by our players, but which are beneficial to health and performance – fruits and vegetables, seafood. To use the kitchen as an educational tool, providing opportunities for individual and group cooking lessons when time allows. (Note – a member of the chefs team with a passion for education and a relevant qualification in this area is desirable)

The caterer will not be expected to design and produce educational material (such as the poster shown above) for use within the facility as this will be designed and produced internally by PSG.

9

[PORTER DE FUTBOL

Annexos

Annex 2: Cómo entrena un portero profesional, con Marcos Abad (Elche F.C) https://www.youtube.com/watch?v=lXxo26yrVwA

9